Laia Falcón va estudiar filosofia, fa d’editora i segueix sense carnet de conduir. Fa 10 anys que va engegar el projecte El Culturista, una agenda i revista cultural per a famílies. Munta activitats i tallers culturals de tota mena, alguns festivals i quan no és a Finestres és a l’Espai El Culturista. Enguany, Falcón serà la conductora del nostre club de lectura juvenil.
El teu club de lectura està adreçat a joves entre els 13 i els 15 anys. ¿Quin era el teu llibre preferit quan tenies aquesta edat? ¿Què feia que t’agradés tant, aquest llibre en concret?
Em costa molt escollir-ne només un. En aquell moment m’agradava molt llegir històries clarament adolescents i amb trets costumistes, perquè encaixava molt bé amb les vivències i emocions que experimentava aleshores; em feia sentir acompanyada. Acostumava a llegir el que publicava La Magrana i Columna Jove. Per exemple, Quin dia tan bèstia! de Mary Rodgers, Quan un toca el dos d’Anna-Greta Winberg o Tres és massa del Màrius Serra.
Si amb tot el que has llegit al llarg de la vida poguessis tornar al passat i recomanar-li una novel·la al teu jo preadolescent, ¿quin llibre seria i per què el triaries?
Li recomanaria que no trigués tants anys en endinsar-se en la lectura de còmics. Jo vaig començar amb vint-i-dos anys, i des d’aleshores no he parat. I, del que es publica recentment, li diria que si vol una bona novel·la romàntica, llegís Mary John d’Anna Pessoa.
Hi ha un lloc comú que diu que els joves no llegeixen perquè ara, amb unes xarxes socials omnipresents, tenen massa estímuls en contra. ¿Creus realment que l’hàbit lector entre el jovent ha estat més amenaçat, ara, que en èpoques pretèrites?
La resposta ràpida, i fàcil, és que sí. De fet, la franja dels joves que deixen la lectura va minvant, hi ha qui ara mateix la situa als nou anys. Hi ha molts motius. En èpoques pretèrites, per exemple, hi havia malalties de llarga durada que suposaven moltes estones mortes perfectes per la lectura. Ara sí, hi ha tota mena de pantalles, excés d’extraescolars i compromisos que van escurçant les estones de lectura; però hi ha una peça clau per enfrontar-s’hi, coincident en qualsevol època: la mediació domèstica, escolar o social, amb els amics.
¿Trobes que una cosa que allunya els joves de la literatura pot tenir a veure amb certa desídia amb què es transmet l’hàbit des de les institucions educatives?
Sí, hi ha una part que probablement vingui d’aquí, però la llista és llarga i en som molts els implicats. Hi ha molta feina a fer, sobretot per la franja juvenil, tot i que es pot començar abans, en l’etapa infantil. Falten bones biblioteques a les escoles i especialment als instituts.
Hi ha certa tendència de la LIJ a ser massa pedagògica i moralitzant. La teva tria fuig d’aquesta tendència. ¿Quin ha sigut el teu criteri a l’hora de conformar la llista de llibres?
Això passa de manera desmesurada a la franja infantil més que a la juvenil; és un infern (riu). Amb el juvenil potser es peca més de voler seguir el que és tendència, en alguns casos de manera barroera, i quan s’hi afegeix cert moralisme ja és per plegar veles; es fa molt feixuc. Jo miro de fer una tria variada, coses que em semblen interessants per la temàtica, per com estan escrites, encara que el meu jo adolescent no les hagués volgut llegir. I procuro que a la llista sempre hi hagi un parell de còmics.
Una de les novel·les escollides és Bambi: Història d’una vida al bosc, la lectura de la qual trenca certs tòpics de l’adaptació de Disney; el més significatiu és la poca centralitat que té la mort de la mare. ¿Per què creus en la versió animada hi van posar tant d’èmfasi?
Hi ha un patró recurrent en les adaptacions d’obres literàries que ha fet Disney al llarg de la història: sempre escullen aquells elements que els van millor per transmetre una pedagogia i una moral molt concretes.
L’orfandat, l’absència de pares, és un tema recurrent al teu club. Penso en Alabama Moon o en Quatre germanes. ¿Què hi trobem d’interessant en aquestes infàncies a la intempèrie?
Ui, no és un tema recurrent al meu club: és l’apriorisme més repetit en la LIJ! I aquí sí que passa tant en les lectures infantils com en les juvenils, i en totes les èpoques; de fet, també és un recurs en el cinema. Habitualment, per desenvolupar una bona trama per a infants i joves, els adults (pares/mares) no han d’aparèixer. A vegades els pares són vius, però els protagonistes estan interns en una escola. Altres cops són orfes, Sigui com sigui, narrativament, com més absents siguin els pares, millor.
Un altre llibre del club és Fahrenheit 451, ubicat en futur on la lectura és perseguida i els llibres són cremats. ¿Creus que la distopia de Bradbury ens diu res sobre el nostre present? Més enllà de la seva condició de clàssic, ¿per què la consideres vigent?
No em ve al cap una relació amb el poder que no vagi associada al control, cada època busca les eines que té l'abast per exercir-lo, pensar que ara no és així seria pecar d'il·lusa.
També tenim novel·la gràfica al club: Roaming de les germanes Tamaki. ¿Per què creus que mai es parla de LIJ quan es tracta una disciplina amb tantes possibilitats com els còmics?
El còmic ha passat per consideracions molt diverses dins la literatura. De fet, inicialment era una cosa per a criatures petites, ni tan sols es considerava apte per al jovent. Després s’encasellà en una tipologia determinada d’adults i, no fa massa anys, practicament s’ha convertit en una cosa de culte. En el cas de la LIJ, es tendeix a pensar que és una lectura fàcil i ràpida, però crec que això denota desconeixement. El còmic té moltes lectures més enllà de la textual.
A banda de novel·la gràfica, hi has afegit un títol serialitzat, el primer volum de Friday. ¿Què creus que aporta la lectura serialitzada a l’experiència lectora? Hi ha un temps d’espera, per exemple, que una novel·la convencional mai demana a l’hora de lliurar-t’hi capítols.
A la llista hi he posat dos títols que tenen continuïtat: un és el de Quatre germanes, on cada volum va dedicat a una de les germanes; i l’altre efectivament és Friday, que funciona encara més com a sèrie. En aquest cas aporta l’emoció de l’espera, de saber per on seguirà, i això allarga el misteri. És molt més semblant al que passa amb les sagues audiovisuals. De fet, Friday va néixer en format digital, en webcòmic, i per tant estava concebut en aquest format molt més habituat a la creació de títols serialitzats. A part del misteri, si la sèrie està ben construïda, aprecies més evolució dels personatges i de les seves relacions.