TREBALLA AMB NOSALTRES

En quin moment de la vida has estat més feliç?

El dia que els meus fills es van conèixer.

Quin és el teu primer record?

¿Saps quan ensopegues de cara amb algú i us mireu d’esquivar mútuament de forma erràtica? Els dos aneu primer a la dreta, després aneu a l’esquerra, i l’entorpiment no s’acaba de solucionar fins que un dels dos s’atura i deixa passar l’altre. Doncs això mateix, però a una classe de parvulari, amb una nena de qui no recordo el nom. El meu primer record és exactament aquest: un conflicte de cortesia psicomotriu amb flaire de plastilina.

A quina persona (viva) admires més i per què?

Pel seu compromís amb la llengua, Eva Rigau, directora de l'institut Vallvera de Salt, i Guillem Nivet, president de l’associació La Bressola de Perpinyà. També Xavier Morlans, Peio Sánchez i la resta d’equip humà que fa possible l’Hospital de Campanya de Santa Anna, per fer palès, com diu Cormac McCarthy a La carretera, que l’alè de Déu passa d’home en home al llarg del temps.

En quina època històrica t’agradaria haver viscut?

Si la vostra màquina del temps permet el desplaçament espaial, no em faria res anar al Londres de 1976 a arrebossar-me frenesí punk endins. Si no en permet, doncs també; ja aniria a ballar pogo al concert d’en Rafael Subirachs al Canet Rock. Encara millor, de fet.

Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autors preferits.

Lunar Park de Bret Easton Ellis. El temps de les cireres de Montserrat Roig. L’home que es va enamorar de la lluna de Tom Spanbauer. My New York Diary de Julie Doucet. Vuitanta-sis contes de Quim Monzó. The collected stories d’Amy Hempel. Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Narracions completes de Dorothy Parker. Les correccions de Jonathan Franzen. La voluntat de canviar de bell hooks. Mars del Carib de Sergi Pons Codina. Cómica d’Abella Cienfuegos. El canvi de Miquel Bauçà. Biografia de la fam d’Amelie Nothomb. Be cool d’Elmore Leonard. T’estimo si he begut d’Empar Moliner. Optic Nerve d’Adrian Tomine. La passió de Jeanette Winterson.

Quina és la teva por més gran?

Que em preguntin quina és la meva olor preferida i haver de mentir per respondre-hi.

Quina és la teva olor preferida?

M’agraden molt els perfums, portar-ne jo i que la gent en porti. M’agraden els que tenen notes de cardamom, safrà, menta, canyella, coriandre, gessamí, vainilla, sàndal, cedre. També m’agrada l’olor que fa un misto immediatament després que se n’apagui la flama.

Com et defineixes políticament?

Patriots stand erect.

Quin és el teu plaer culpable?

Molt de tant en tant i en aquest ordre: posar els nens a dormir, encetar i escurar una ampolla de vi blanc tot sopant, i acabar la nit ballant a la cuina.

A qui convidaries a la teva festa ideal?

¿A ballar a la cuina, voleu dir? A Greta Gerwig, per descomptat. I a Josep Murgades.

Explica’ns el moment més vergonyós de la teva vida.

A l’institut em vaig enamorar d’una companya de classe repetidora. Era una noia evangèlica aficionada al reggaeton cristià. Em va dir que no teníem futur perquè jo no era prou quillo.

Quina consideres que és la teva fita més gran?

Prendre la decisió, i mantenir-la en ferm, de deixar d’escriure i publicar en castellà un mes després que el meu debut en narrativa —espanyola— sortís per tercer cop d’impremta.

Si poguessis ser un personatge de ficció, quin series?

Víctor Parkas.

Quina cançó o cançons t’agradaria que sonessin en el teu funeral?

Canvia cada dia, i com més cops canviï, millor. Avui és Alenar, de Maria del Mar Bonet.

On t’agradaria ser ara mateix?

A la Cripta de la colònia Güell, oint missa amb la meva àvia.

Com t’agradaria ser recordat?

Com algú que mai va deixar-se convidar sense barallar-se abans per pagar el compte.