TREBALLA AMB NOSALTRES

L’escala és blanquíssima. Ningú no gosa embrutar-la, qui ha de pujar al pis de dalt —a col·locar un últim llibre, a revisar que tot estigui a lloc per enèsima vegada— trepitja amb cura, com si el terra fos de vidre i es pogués esfondrar. Però només és nou, nou i net, com tots els prestatges, les làmpades, el taulell, la porta, els interruptors, les caixes. Una llibreria nova al lloc d’una llibreria antiga.

Unes hores més tard, després de les preguntes dels periodistes i de les fotografies d’equip, gairebé no es podrà entrar, Les veïnes deixaran la porta oberta i tothom dirà, amb permís, perdona, disculpa, per poder passar. A fora hi haurà música, la gent beurà cava sota els paraigües i brindarà per la literatura. Però, de moment, no hi ha ningú més que les llibreteres, que parlen en veu baixa, com per no despertar els nervis i trepitgen amb compte de no destorbar els llibres, ni embrutar aquest terra brillant.

La festa comença amb un pregó, que és com han de començar totes les festes. Primer parla l’Àurea Perelló, la directora de les Llibreries Finestres, i intenta contenir l’emoció de ser aquí, després de tants mesos de feina. Després, sobre el mateix escenari, hi ha el somriure de l’Eva Piquer, escriptora i periodista, que fa anys que passa tant temps com pot a Palamós.

L’Eva explica que ja venia a aquesta mateixa llibreria, abans que fos nova, quan es deia La Gavina. Diu: “Una llibreria és més que un comerç: és un motor cultural, és un lloc al voltant del qual passen coses, és un espai de referència”. Ha començat a ploure, però el Carrer Major és ple de gent, que assenteix sota els paraigües, tot de persones que entenen perfectament què vol dir l’Eva quan diu que la literatura és un refugi, i alhora, una finestra.

Després arriba el brindis, els bunyols i la música, a càrrec dels punxadiscos. Des de dins gairebé no se sent cap cançó, només el murmuri de gent que agafa llibres i xerra, i en recomana, i en compra, i demana consell a les llibreteres que atenen il·lusionades. A baix, on hi ha els llibres de narrativa, poesia i teatre, la gent mira amunt, pel forat que connecta ambdós pisos. I, des del primer pis, entre els llibres d’assaig, els miren els altres, agafats de la barana.

L’escala que els connecta amaga un racó amb llibres sobre la Costa Brava i l’Empordà. Ara ja no és blanca. És plena de petjades, perquè a fora plou i no ha parat de pujar i baixar gent des que s’han obert les portes. Trepitgen sense gaires miraments, amb ganes d’arribar a dalt per explorar sencera la nova llibreria. I diuen, a fora i a dins, que la pluja porta bona sort.