Treballa amb nosaltres

Catàleg de l'exposició "La mà guiada", que presenta i analitza la singular creativitat de dues dones, la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i la britànica Madge Gill (1882-1961). Artistes de vasta producció que mai van pensar en ser reconegudes amb aquesta condició, les dues molt vinculades als sabers esotèrics i la metodologia de l'acte creador guiat per l'automatisme de l'estat alterat de la consciència: la mà guiada .

Els seus llegats extraordinaris, pràcticament inèdits, es van generar desbordant l'art acadèmic i en el desenvolupament del dibuix psíquic, l'escriptura automàtica i l'obra tèxtil de bellesa singular. Les seves creacions ens permeten avui analitzar des d'altres perspectives l'art de la primera meitat del segle XX a Europa i amb això reconèixer-nos en nous relats estètics i ètics de la cultura moderna: noves espiritualitats laiques (espiritisme, teosofia, antroposofia), altres paradigmes de l'art (dissolució de l'autoria, procés col-laboratiu de creació), la recuperació de tècniques de l'art de les dones (dibuix, brodats, dietaris), la funció sanadora de l'art (obra no comercial ni d'espectacle), els sabers esotèrics (tarot, astrologia, pèndul, imposició de mans, profecies) i la potència i l'experiència d'una mística instintiva i alliberadora que és una vivència de transcendència per a les classes humils.

Aquestes artistes formen part d'una genealogia de l'art de dones que lluny de l'avantguarda estètica europea formen una rereguarda mística que des de l'espai domèstic omple l'exili interior d'una intensa experiència psíquica i una poderosa creativitat. Sense formació artística ni literària, ambdues dibuixen mons subtils poblats de presències astrals, escriuen sobre els planetes, reflexionen sobre qüestions científiques i morals i emeten missatges pacifistes. Actualment les seves obres abandonen la marginalitat patrimonial per ocupar espai i lectures en importants museus d'art modern i contemporani com el Museo del Prado, el Macba, el George Pompidou o l'Albertina.